Protesta tibetana al costat d'un passaport de Hong Kong / Font: FlickR, Taekwonweirdo
Dies d’efemèrides al Tibet, mentre milers de soldats xinesos ocupen els carrers de Lhasa, la seva capital. Avui, 14 de març, fa un any que es van viure episodis de revolta per part de la població tibetana, en els pitjos incidents des del 1989 (veure video Tv3). També, aquest 2009, es commemoren 50 anys de la revolta dels tibetans contra l’ocupació xinesa el 10 de març del 1959.
De nou, les autoritats de Pequín han mirat d’impedir l’entrada als estrangers i als mitjans de comunicació, o bé dificultar al màxim la seva ‘curiositat’. El conflicte territorial entre la Xina i el Tibet representat pel govern a l’exili que lidera el Dalai Lama, va guanyar ressò internacional arran dels darrers Jocs Olímpics de Pequín, l’estiu passat, com recull aquest post.
El Tibet és considerada una nació sense estat, i un nombre important de la seva població s’ha exiliat a l’estranger. Com bé recull aquest especial de Vilaweb, doncs, el seu exili físic s’ha transformat en un exili digital molt actiu. Campanyes de solidaritat amb el poble tibetà com la de FreeTibet o la d’estudiants From London to Lhasa inunden la xarxa, i també a Catalunya hi ha blocs com Tibet.cat. A més, podem trobar milers de fotografies, més de 50.000 videos al YouTube amb l’entrada “Tibet”, o bé més de 160.000 usuaris adherits al grup FreeTibet del Facebook.
Al seu torn, el govern de Pequín manté una posició inalterable al pas del temps i segueix demanant a la resta d’estats que respectin la seva ’sobirania nacional’. La Xina és un estat reconegut, amb una visió i cultura allunyades de l’occidental, i un mosaic d’ètnies diferents. Tan els mitjans oficials xinesos, com part de la població que viu al país o a l’exili també s’ha fet visibles a la xarxa, intentant aturar la solidaritat tibetana. Per exemple, aquest video denuncia la manipulació mediàtica occidental. Però altres veus no reclamen l’unitat territorial xinesa, sinó les llibertats individuals, com recull FreeChina.
El que sembla curiós, si tenim en compte el nombre de víctimes civils, és el contrast entre el ressó internacional del Tibet i altres casos com els de la regió sudanesa de Darfur, que acumula ja més d’un milió de morts. El fet que la Xina sigui una potència mundial creixent, que amenaça l’imperi dels EUA i l’economia europea, potser ho explica en gran part.
